Cada dia rebo un recull de premsa sobre temes educatius que prepara 
la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. No és que el llegeixi tot, ni tampoc cada dia. Però sí que hi faig una ullada als titulars. Fa un parell de dies, no me’n vaig poder estar d’una forta i grossa rialla. Perquè, per atzar, els titulars agrupats eren hilarants, molt hilarants, ara que el sentit de l’humor és l’únic no sotmès als dictats del mercats financers. Vet aquí els primers titulars:
- La prova de nivell de sisè de Primària revela que l’alumnat té un problema de lectoescriptura
- Un de cada tres nens de 12 anys no domina la lectura ni l’escriptura
- Un tercio de los alumnos pasa a la ESO sin el nivel de inglés mínimo
- Més de 5.300 famílies es queden sense plaça d’escola bressol pública a Barcelona
Un desastre, certament. Res que faci riure, en absolut, perquè d’Educació és cosa molt seriosa. Però la ironia ve de la mà del següent titular:
.
- Ernest Maragall: ‘Estaré encantat de la vida de ser de nou conseller d’Educació’
Ai, l’honorable germà petit! És per això que és el més estimat dels consellers. Hi ha qui converteix l’adversitat en repte i també hi ha qui no té no sé què vergonya!
