Escenes còmiques: inaugurar obres públiques

Dia 20 de maig, 11.30.  L’alcalde de Barcelona visita, sembla que per inaugurar-lo, el centre de dia lluent i acabat de fer al carrer del Marquès de Santa Anna cantonada amb General Mitre, a tocar de la plaça de Lesseps (joia arquitectònica per regalar a qui la vulgui).

Marquès de Santa Anna és un carrer curt i en forma de lletra ela. Aquest fet és important per a la narració, perquè, atesa la forma, no és possible veure’n el final quan hom s’està a la banda de General Mitre. Aprofitant la construcció de l’edifici del centre de dia, l’ajuntament ha reordenat Marquès de Santa Anna. Ara està (o estarà) empedrat i tot fa semblar que no hi circularà trànsit rodat (llevat de bicicletes, suposo). Les obres, eternes, s’han accelerat aquests darrers dies a causa -tothom pensa- de la visita del senyor alcalde. La circulació pel carrer és complicada: tanques, maquinària, camions i molt, molt de soroll per a turment de veïns i professors i alumnes del centenari Institut Serrat i Bonastre, situat al palau del marquès de Santa Anna, al davant del nou edifici.

Vet aquí, però, que el dia que el senyor alcalde ve de visita, no hi ha tanques, ni maquinària, ni camions, ni soroll. Tot sembla acabat. No ho està. Ni ho estarà fins d’aquí a molts mesos. Però la banda de Marquès de Santa Anna que el senyor alcalde visita sembla acabada. El final de l’ela, ja podeu pensar que segueix com sempre. però ara a més hi ha les tanques i la maquinària, amagades de l’esguard dels il·lustres visitants. El matí del dia 20 de maig és, certament, un descans per a veïns, professors i alumnes! Tot el matí? No. A les 13.00, llavors que el senyor alcalde i el seu nombrós seguici (xofers, protocol, seguretat i llepaires) marxa, l’escena resulta del tot còmica: els obrers, sota la sorpresa d’una veïna que fins i tot els increpa, tornen a muntar tanques,  i cinc minuts més tard surten les màquines, i a la tarda retornen els camions, i el soroll. Són les obres, és clar, les de debò, les de la ciutat real, no les d’una ciutat imaginada pel senyor alcalde.

Segurament no és possible fer obres sense que hi hagi els inconvenients de sempre, però com a recomanació general a polítics inauguradors (ara aviat n’augmentarà el nombre, eleccions vinents), potser valdria la pena que tornessin sense avís als llocs hores després d’inaugurar. Altrament corren el perill de viure en un univers paral·lel.

La meva ingenuïtat em va fer creure, com als veïns, que les obres haurien acabat. És per això que no anava preparat per fer-ne les fotos. Què hi farem! Hagués estat bé. I còmic.

Quant a Antoni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comentaris i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Escenes còmiques: inaugurar obres públiques

  1. Maria Anglada diu:

    És refrescant llegir-te.
    Gràcies, Toni!

  2. Josep diu:

    Efectivament, refrescant, tant com indignants són els nostres representants polítics.
    És realment trist …
    Gràcies Toni per no oblidar-ho
    Salut
    Josep

  3. Joan Jarque diu:

    A mi també em va agafar de sorpresa i també em sembla tercermundista i una demostració de com ens enganyen a tots.
    Salutacions.
    Joan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *