Arrel de la cimera dels dos culs, he quedat fascinat per segons quin tipus de controvèrsia, de vegades vehement fins i tot a l’hora d’esmorzar amb els companys. Fa anys, a les cartes del lector de La Vanguardia, en vaig seguir una altra sobre com posar el paper higiènic, si enrotllat penjant per davant o penjant per darrera… El rerefons de la controvèrsia generada per la cimera dels dos culs, tanmateix, té per a mi un interès estètic que supera amb escreix la del paper higiènic. És per això que he decidit investigar el tema i ajornar per més endavant la visita al psiquiatre que semblava suggerir implícitament un dels comentaris a l’apunt. Qui sap si, més endavant, els fruits de la investigació mereixeran una nova categoria d’aquest blog titulada Culs humans o potser Humans de cul o qui sap si Culs i humans. De moment, només en puc enunciar, molt il·lusionat, l’inici. Vet aquí:
Nimes (França), 2009
el cul de la “leti” es més guai.
De tota la vida, quan he vist un cul que m’agrada sempre l’he descrit com a “cul de torero”. Es a dir, rodó, proporcionat, ferm i terse com la pell dels tambor. Més o menys com el de la foto……
Ara que heu iniciat aquest debat….mmmmm….a veure si, aquest comentari que feia de manera innocent i amb un objectiu purament gràfic, ara resulta que en realitat era la manifestació d’una part homosexual de mi, que desconeixia….confirmo que necessito ajuda professional…..
En quant a la nova secció, jo la titularia “Humans de cul”, crec que dona més joc….al cap i la fi, sempre hi anem de cul, ja sigui per mirar-los, perquè ens pesa o per d’altres i variades circumstàncies.