Feia molta pena veure els estrangers en ple temporal de llevant maldant per guarir-se de la pluja amb paraigües. A les Rambles, plovia prou horitzontal per fer inútil cap paraigua, i el vent era més fred del que probablement a l’agència de viatges devien haver explicat als turistes abans de sortir del país. No em vaig poder estar de fer servir el Motorola per treure’n imatges estil lomografia, que després, a casa, calentó, editaria perquè s’assemblessin més a aquesta estètica del don’t think, just shoot.
Mentre feia tot això, pensava en els tres dies que vam passar a Berlín per Totsants, durant els quals no va deixar de ploure -o gairebé-, i en una berlinesa que ens va demanar què fèiem uns barcelonins a Berlín, tan lluny del bon temps i la calor del sud. Un seguici de bicicletaires emplasticats per protegir-se de l’aigua i comandats per un guia va creuar rambles avall i va interrompre els meus pensaments sobre la berlinesa. Potser ella era en una d’aquelles bicicletes? Llàstima que no vaig ser a temps de retratar el grup, perquè tenia el Motorola massa amagat justament… a causa de la pluja!
Vegeu-ne més com aquesta a Barcelomografies
