- The vision of Mr. Berlusconi asleeping next to the King of Spain suffering by the match, because is a very humane view of politics.
- The vision of the King of Spain surrounded by so many flags, but none of Spanish, because it shows the enormeous complexity of my country.
Barça. Barcelona.
May 28th, 2009 — Comentaris
El nacionalisme (?) murcià
July 29th, 2008 — Comentaris
Per casualitat, he trobat una ressenya sobre un jugador de futbol a primera divisió als anys vint del segle passat, Antonio Alcázar Alonso, el meu avi. Va néixer a Múrcia i, a l’any, va venir a Catalunya. Res d’estrany. Molts avis de molts catalans nascuts a Catalunya van néixer a Múrcia. El tema seria irrellevant si no fos per la manera com la ressenya, patrocinada entre d’altres per la Comunidad de Murcia, tracta el tema. Vegeu sinó:
…Antonio Alcázar Alonso, “Alcázar” ha pasado a la historia del fútbol murciano por haber sido el primer jugador nacido en la Región…
… Antonio Alcázar se convirtió en el primer murciano en vestir la camiseta de la Selección Española…
…Si Antonio Alcázar había sido un pionero en la historia del fútbol murciano por su participación en una final de la Copa del Rey y por haber jugado con la selección española, también lo fue por ser el primer murciano en marcar un gol en Primera División…
La negreta és meva, però les cites són textuals. L’escrit complet val a dir que no amaga res: va venir a Catalunya quan tenia un any i va jugar sempre en un equip català, l’Europa, aleshores a primera divisió.
Recordo molt bé el meu avi, malgrat tenir jo només nou anys quan va morir a casa d’un càncer als ossos lent, dolorós i cruel que li llevà primer la paciència, després el bon humor i finalment la vida. Gràcies a ell, he de dir que el futbol m’avorreix -és, suposo, una reacció previsible a l’empatx de futbol que hi ha havia a casa, fins i tot molts anys després de la seva mort-, i gràcies a ell també, em vaig aficionar a la fotografia, com ell, i a la Química, de la qual en visc (Encara que a algú li costi de creure, fa anys, abans de la digitalització de la vida, fotografia i química anaven de bracet).
Encara conservo la càmera Kodak 6×9 de molla que utilitzava per impressionar els negatius i per fer les ampliacions. Recordo les llargues tardes passades plegats al seu laboratori, veient sortir a poc a poc la imatge positiva en blanc i negre sota la llum vermella, l’olor de l’hiposulfit i d’àcid acètic…
Recordo jo moltes, moltes, moltíssimes més coses sobre ell que el que ell podia recordar sobre Múrcia, el lloc on va néixer. I tanmateix algú en reivindica la seva murcianalitat.
Un pèl excessiu, oi?
Però gràcies de tot cor als qui han fet possible de recordar-lo. Al capdavall, ja sabem que la història és sempre interpretable.

