Fotografia: Imatge realitzada sense el consentiment ni el coneixement dels figurants.  Festa de la cirera, Ceret,  juliol de 2010

Potser hi ha qui pensa que això de córrer el món retratant-lo és com anar d’aparadors pel Passeig de Gràcia. Però, ben al contrari, dedicar-se, a fons, de tot cul cor, a la fotografia no és cosa fàcil perquè sovint, per aconseguir el punt de vista somiat, cal esforçar-se, tensar els músculs, exercitar trossos de carn dels que ni en sabem el nom ni en coneixíem l’existència abans d’endolorir-los. No és ben bé el cas de la imatge de dalt, on els trossos de carn tensats sí que tenen nom conegut. Però tant li fa!: compareu, si no, tots dos culs.

Altres apunts sobre culs:
Investigació + desenvolupament
La cimera dels dos culs

♥

Arrel de la cimera dels dos culs, he quedat fascinat per segons quin tipus de controvèrsia, de vegades vehement fins i tot a l’hora d’esmorzar amb els companys. Fa anys, a les cartes del lector de La Vanguardia, en vaig seguir una altra sobre com posar el paper higiènic,  si enrotllat penjant per davant o penjant per darrera… El rerefons de la controvèrsia generada per la cimera dels dos culs, tanmateix, té per a mi un interès estètic que supera amb escreix la del paper higiènic. És per això que he decidit investigar el tema i ajornar per més endavant la visita al psiquiatre que semblava suggerir implícitament un dels comentaris a l’apunt. Qui sap si, més endavant, els fruits de la investigació mereixeran una nova categoria d’aquest blog titulada Culs humans o potser Humans de cul o qui sap si Culs i humans. De moment, només en puc enunciar, molt il·lusionat, l’inici. Vet aquí:

Nimes (França), 2009

Llegint l’article Anatomia de otro instante (menor) de Jesús Maraña a El Público d’avui, he conegut la controvèrsia generada per una fotografia on apareixen Letizia Ortiz i Carla Bruni, monarquia i república, d’esquena, una vestida de vermell i l’altra de blau, pujant les escales de palau.

Controvèrsia? Sembla que algunes ments benpensants hi han vist un excés de masclisme i sexisme… sobretot per tractar-se de culs femenins.

La fotografia (pàgina 9 de la versió pdf del diari El Público) té la seva gràcia i interès i només m’hi sobra una figura que apareix pel darrera i que, en la meva opinió, distreu l’harmonia general de la composició. I m’agrada que, vistes de cul d’esquena, no es reconegui (al capdavall, tots som iguals en néixer, oi?) la republicana de la monàrquica, tal com fa notar Jesús Maraña al seu blog. La foto em recorda vagament una altra de Català-Roca d’unes dones caminant per la Gran Via de Madrid.

Per més que miri la fotografia, no he trobat l’esperit sexista i masclista de què parlen alguns. Com que és diumenge i tinc temps, he regirat entre algunes fotos fetes per mi. En particular, aquesta que vaig fer  a San Francisco fa un parell d’anys:

I com que no és la primera, sinó que n’hi ha d’altres, encara que siguin lomografies, ara em trobo realment preocupat:  Estic malalt? He d’anar al psiquiatre?

Addenda:  aquesta és la millor