Un 0,1%, ves!

En la història de la ciència, sempre hi ha, simplificant força, dues menes de persona: el creatius que sovint engeguen a dida teories antigues a base de substituir-les per idees noves, i els qui es mouen dins les idees existents tot consolidant-les i aprofundint-les. Entre aquest darrers, trobaríem Henry Cavendish (1731-1810), un home metòdic i tossut que va ser capaç de pesar el nostre planeta a força de ser minuciós, rigorós i sistemàtic, i tot, sempre, incansablement.

Cavendish es va adonar que el nitrogen que obtenia de l'aire era diferent del que obtenia per altres mètodes. Hi havia un 1% de l'aire que no semblava reaccionar de la manera esperada. Tanmateix mai va poder explicar-ho, perquè en aquell moment el món científic vivia embolicat en les idees del flogist quant a la composició de l'aire. Calien idees noves, perquè les antigues ja havien estat prou espremudes.

Anys més tard, ja amb les idees sobre el flogist superades, Lord Rayleigh (1842-1919) va trobar una diferència del 0,1% entre la densitat del nitrogen obtingut a partir de l'aire i la del nitrogen obtingut per altres vies. Un 0,1% és molt poc. El meu mòbil fa 112 mm de llarg, però si volgués precisar com ara en la densitat del nitrogen, hauria de dir que fa 112,000 mm i un mòbil un 0,1% més llarg faria 112,112 mm. És clar que aquest 0,1% podia ser un error, un error realment petit sobretot si el situem en un context tecnològic de finals de segle XIX, però Lord Rayleigh, com Cavendish, solia repetir els seus experiments una i mil vegades. I sempre apareixia aquell 0,1%. No, els errors vénen i van -perquè tenen un component aleatori- però aquest 0,1% persisitia fins i tot canviant el disseny experimental. Ai! No poder explicar un 0,1% és molt més del que algunes persones especialment primmirades poden suportar. 

Amb l'ajuda de William Ramsay (1852-1916), finalment va poder demostrar que la diferència de densitat mesurada entre el nitrogen de l'aire i l'obtingut per mitjans químics es devia a l'existència en l'aire d'un 1% d'un altre gas, aquell 1% que Cavendish havia trobat un segle abans. Com que el nou gas no reaccionava amb res, li van posar el nom de gandul en grec, αργος, és a dir, argó. Això succeïa el 1894. Avui sabem que l'aire està composat de nitrogen (78,084%), oxigen (20,946%), argó (0,934%) i una mescla de traces de diferents gasos. Vet aquí com aquell 0,1%… va portar a descobrir la composició de l'aire, l'argó i, més tard, tot un reguitzell de gasos inerts i ganduls com ell: és el que suceeix quan obrim una nova porta.

L'any 1904, Lord Rayleigh fou honorat amb el Nobel de Física pel seu descobriment de l'argó i Ramsay pel de Química per les seves aportacions al coneixement de la composició de l'aire. En realitat, tanmateix, van ser premiats per no conformar-se en explicar només el 99,9% de les coses que feien. 

  

 

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Ciència, Física, Història de la Ciència, Química and tagged , , . Bookmark the permalink.

One Response to Un 0,1%, ves!

  1. Maria says:

    Del que expliques en aquesta entrada i, també, a la de "pesar la Terra",  el que més em crida l'atenció (i me la crida el tema de les dues entrades!) són dues coses: el de seguir a fons, i amb totes les eines que hom té a la mà,  la crida d'una fascinació i el de no conformar-se amb el 99'9% del que es fa.

    Com sempre, gràcies Toni!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>