A vela (lentament)

Fotografia: El Nora navegant per la costa de Palamós. La corredora marca 6,05 nusos.


Un amic dels de sempre, coneixedor per tant de la meva afició per la vela, m’ha escrit recordant-me quasi l’obligació de dir alguna cosa sobre la Barcelona World Race i, més en concret, sobre les “enormes” velocitats que sembla que assoleixin aquests estris d’alta tecnologia.

Però segur que no és la velocitat el més emocionant a bord d’aquestes màquines. Deixant de banda el fet de conviure dues persones en pocs metres quadrats, pensar que hauran d’estar-se tres mesos damunt d’aquestes planxes de 18 metres d’eslora, essencialment inestables, fa basarda. No parlo del mareig, òbviament. Aquí no es mareja ningú. Parlo de viure en un món on no existeix l’horitzontalitat. Qualsevol que hagi navegat tres dies -no tres mesos- sap com es mou el port llavors que s’hi amarra, com es mou el llit terra endins, i la taula, i el món tot ell! Són coses del nostre sistema nerviós, que s’acobla al que hi ha, ves, però triga el seu temps.

Quan començo a escriure això, el gruix de la flota es troba al sud-est de Cabo de Gata gairebé aturada a causa d’una encalmada. O això és el que diuen els noticiaris. Mirant l’excel·lent web de la regata, la velocitat mitjana ronda els 4 nusos. Per als qui tot això de la nàutica els cau lluny, un nus equival a una milla nàutica per hora, i una milla nàutica són aproximadament 1800 m. Això vol dir que es mouen a 4 vegades 1,8 km/h, és a dir, 7,2 km/h, la meitat de la velocitat habitual d’una bicicleta de passeig. Poca cosa, doncs! Realment, de la costa estant (suposant que fossin visibles), semblarien parats. Si les coses segueixen així, trigaran encara bastant a creuar l’estret i, pel que sembla, ho hauran de fer cara al vent i un veler cara al vent és com una bicicleta costa amunt.

Tanmateix, 4 o 5 nusos és la velocitat que tothom firmaria quan en lloc de pilotar un IMOCA Open 60, hom pilota qualsevol creuer. En el cas del Nora, velocitats per damunt dels 7 nusos, són mortificants. És clar que no té gaire sentit comparar un confortable utilitari familiar amb un fórmula 1, ni tampoc un Doufur 28 amb un IMOCA Open 60. La majoria de la gent triga entre 4 i 5 hores a recórrer la distància entre Barcelona i Sitges, però la flota del BWR han necessitat només un parell d’hores: vet aquí la diferència.

Naturalment que a bord d’un creuer, la pesca pot ser suculenta i el tiberi, deliciós, com el de la fotografia, presa davant del cap de Salou. En el temps d’un fondeig al cap de Salou, els de la regata, menjant liofilitzats, recorren 12 milles, si hi ha encalmada, o 60 si hi ha bon vent. Féu els comptes, ara que ja en sabeu!

Fotografia: pesca a bord


About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Comentaris, Fotografies and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

3 Responses to A vela (lentament)

  1. Maria says:

    La veritat és que m’estranyava que no en parlessis de la BCN World Race. Ara, després de llegisr-te veig que em cauen deures! Se m’ha girat feins, doncs …

  2. Maria says:

    Ja ho sé. Ja ho sé!
    Ja em coneixes!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>