Cel rogent

Fotografia: sol eixint davant la costa d’Arenys, agost de 2008

A una formiga, li és ben fàcil sortir d’un pot ple de bales de vidre perquè pot escolar-s’hi pels forats sense dificultat. Però a un escarabat, li pot resultar molt difícil, o fins i tot impossible, a causa de la seva mida. Les formigues s’hauran difós (mot tècnic emparentat amb difusió) totes, però pel que fa als escarabats, només els més petits hauran arribat al final. I formigues i escarabats ho tindran més fàcil, curiosament, si són més grosses les bales (Ho sabem bé els qui hem jugat entre les roques dels espigons a Sitges!). Vet aquí, doncs, que les nostres bales de vidre han fet de filtre.

Lord Rayleigh (1842-1919), premi Nobel de Física el 1904 pel descobriment del gas argó, va estudiar els sistemes vibratoris com ara la llum, i la manera com la llum (no pas formigues ni escarabats) es difon a través de les partícules (no pas bales de vidre) d’un gas. Va trobar la relació, vàlida en certes condicions, entre el diàmetres de les partícules, la intensitat de la llum que s’hi difon i la seva longitud d’ona. Rayleigh va ser capaç d’explicar una observació  antiga i simple: el cel és blau i, de vegades, vermell. La llum del sol ha de travessar molt d’aire llavors que es troba just creuant l’horitzó o una mica per sota, però només es difonen fins a la nostra retina determinades longituds d’ona, segons com siguin les partícules en suspensió. Si arribés a nosaltres tota la radiació, veuríem color blanc. Veiem color vermell perquè només una part de la radiació ha estat capaç…  de sortir del pot.

El vapor d’aigua suspès a l’atmosfera és el principal responsable del color vermell del cel llavors que el sol es lleva o se’n va a la posta. En les situacions anticiclòniques típiques a l’estiu -sense núvols al cel, i amb força humitat atmosfèrica, sobretot al mar i a la costa, on l’evaporació és més intensa-, les condicions són ideals per observar els impressionants colors sanguinis tan colpidors. És el moment de captar amb la càmera intensos grocs, taronges i vermells perquè els verds, blaus i violats arriben molt i molt apagats, ennegrits, que és el color d’on no hi ha llum.

Fotografia: posta a Sitges, juliol de 2010

La relació entre el cel rogent, la pluja i el vent és, però, més complicada…


La llum al paral·lel 62 N

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Ciència, Fotografies and tagged , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

2 Responses to Cel rogent

  1. Pol says:

    tal qual, això ho vaig estudiar jo a ones i òptica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>