
La butaca d’imitació de vímets descansa tranquil·la. Ja no hi ha ningú que hi segui, ja no aplega cap cul. Les vacances s’acaben, companys. I doncs, què us pensàveu? Que duraria tota la vida?
											 
							
						
							
							
							Quant a Toni							
							-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? 
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats 
(Ramon Llull)							
							 
						 
	
						
							Aquesta entrada s'ha publicat dins de 
Fotografies i etiquetada amb 
cul, 
vacances. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.													
 
					
almenys 1 mes més, si.
En Pol està a la butaca d’estudiar Ones i Òptica… suposo, oi?
és cla