Arregla’m el tractor, mama

Llegeixo en un blog que la Blanca-neus, la Ventafocs i altres contes han estat declarats, com si diguéssim, non grats. La raó és que aquests contes propaguen, sembla, un model sexista i que fins i tot promouen violència de gènere. Una pena, vaja, i, sobretot, una bajanada. Amb paraules de Josep Pla, una collonada.

El tipus de pensament simple que homologa els nens a quelcom purament receptiu és el mateix que apliquen els polítics quan relacionen el fet de sortir per la tele deu segons més amb el d’obtenir més vots (en molts casos, la cosa deu anar exactament al contrari): els nens en un cas i els electors en l’altre són i som, ves, entitats fonamentalment idiotes.

Segurament el que més importa és allò que viuen els nens i  com ho interpreten o, millor dit, com els ajudem a interpretar-ho.  De jove, em van regalar un periquito a qui vaig ensenyar a dir “Bon dia!” fent-li escoltar  moltíssimes vegades una cinta d’àudio amb la frase gravada. Però no crec, no, que els nens siguin com periquitos, oi?,  ni  tampoc que la igualtat de gènere es pugui inculcar a base de collonades com les descrites. Que sigui la mama qui arregli el tractor no depèn de cap conte. Els contes -i la seva fantasia- es mouen en un altre plànol.

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Comentaris, Fotografies and tagged , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to Arregla’m el tractor, mama

  1. alex says:

    i…olé

  2. Joan Jarque says:

    Estic d’acord amb el Josep Pla i amb el que segueix, tinc la opinió que la igualtat de gènerè, nomé es pot aconseguir amb l’educació i sobretot clarificant els nous rols de de done i home en un nou model de convivència.

  3. Gerard says:

    Si alguna cosa és de destacar en aquest temps és la mediocritat. Estem voltats i governats per imbècils i ignorants.

    Quan els nostres ancestres vivien a les coves, homes i dones caçaven junts, especialitzant-se en treballs determinats : el mascle de l’espècie corria darrera les peçes i la famella l’acorralava fent foc, soroll o posant-se al davant en grup compacte. Aquest treball especialitzat conformà el disseny físic del cossos d’homes i dones.

    La famosa igualtat de gènere s’en va anar a fer punyetes qual el grup semític (jueus, jueu-cristians i finalment musulmans) imposà els seus criteris religiosos, dels quals es despren una moralitat que es dona de patades amb la racionalitat del pensament occidental, les quals arrels son greco-romanes i tenien en compte el concepte d’instint, quelcom que ens ha servit per sobreviure com espècie biològica.

    Parlar de igualtat de gènere és DESCOBRIR LA SOPA D’ALL

    Salut i República.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>