Què crua la vida… (o les gavines també mengen peix cru)

Els peixos petits fugen cap a la superfície perseguits per peixos més grans, sobretot bonítols i verats. És el moment que les gavines aprofiten per caçar-los. L’espectacle dura poc, tot és molt ràpid, violent, i l’aire put a greix de peix blau. És l’excitació. Després retorna la calma absoluta, l’oblid. Ha passat moltes vegades, però no en queda  mai res, només alguna ploma sobre l’aigua… i aquesta foto.

090728-6308-l (1)

Imatge presa a bord del Nora algunes milles nàutiques mar endins davant l'aeroport de Barcelona. Feu-hi clic per ampliar-la.

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciència, Fotografies i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *