Hèlia és una cervesa lager de graduació baixa (entre 4,0% i 4,9% en volum), relativament amarga (66 IBU la versió més amarga), molt clara (4 SRM), amb el gust de malta característic de les cerveses txeques i, en la versió Clàssic, un toc cítric al final de boca. Hèlia és una cervesa tìpicament pilsen, obtinguda a partir de 290 g/L de maltes compostes d'un 91% Pilsen i 9% Cara pàl·lida (20 EBC o menys) per maceració d'una hora entre 60 C i 65 C, i 30 minuts entre 65 C i 70 C, amb aturada ràpida a 78 C. Durant el procés es manté el brou a pH inferior a 5,7 per addició d'àcid cítric cristal·lí. L'aigua emprada en la maceració s'estova prèviament per ebullició. L'extracció del most es fa per aspersió en calent, amb recirculació de dues a tres vegades. En la versió Hèlia triticum (Una Classic American Pilsner), la composició incorpora el blat (84% Pilsen, 9% blat, 4,5 % Cara pàl·lida, 2,3 % sucre blanc) i redueix la primera addició de Saaz a fi de disminuir l'amargor fins als 46 IBU.
El most es fa bullir durant 45 minuts amb una primera addició de 5 g/L (4 g/L en l'Hèlia triticum) de llúpol Saaz (3,3% d'alfa-àcids) de 30 minuts d'ebullició, una segona de 3 g/L durant 15 minuts i una darrera addició d'1 g/L (o 3 g/L per assolir 66 IBU) de Cascade (7,3%) durant 10 minuts (en algunes versions, se substitueix per l'equivalent en Amarillo), amb floculació de 10 minuts amb molsa d'Irlanda. La densitat ha d'estar compresa entre 1,045 Kg/L i 1,050 Kg/L la versió ambn blat. El brou s'innocula amb Saflager S23 i es deixa fermentar entre set i deu dies a 10 C fins que estabilitza la densitat. Generalment presenta una atenuació del 70 %. A continuació, es filtra amb malla prima i es deixa reposar a la mateixa temperatura una setmana. S'embotella addicionant-hi 5 g/L de glucosa per encebar. Es pot començar a consumir després de quatre setmanes.
Consumida molt freda, agrada fins i tot als poc bevedors de cervesa…
Mètodes i anàlisis (arxius reservats)
