A la frontera d’allò que és viu i allò que no ho és (sigui el que sigui ser viu), hi trobem els virus. Els virus no es nodreixen ni tampoc no es poden reproduir, dues característiques convingudes per definir els éssers … Continua llegint
Copa de flauta o plana? Copa de plàstic? Bombolles petites o grans? Moltes o poques? Tap projectat o retingut? Una cullera a la boca de l’ampolla perquè no s’esbravi? L’agafem fermament pel coll per no projectar el líquid? Allò que … Continua llegint
Imagineu una classe de primària en la qual el professor mostra als seus alumnes com són les molècules. Ho fa utilitzant boles de diferents colors per representar els diferents àtoms i palets de fusta, que representen els enllaços químics, per … Continua llegint
Aquesta galeria conté 1 fotografia.
Pintures rupestres de la Font de la Fenellosa, art llevantí, al camí de les Gúbies del Parrissal que segueix la llera del Matarranya. Nou mil anys enrera, al final del paleolític, a la llera del riu Matarranya, algú va pintar … Continua llegint
Vídeo: La he liao parda, 2008 Amb tres milions i quart de visualitzacions [maig de 2012], o moltes més si sumem totes les de les nombroses còpies que corren per YouTube, aquest és un vídeo que podem classificar com … Continua llegint
Fotografia: vehicle de la marca Hyundai propulsat per una pila de combustible d’hidrogen ( Wikipedia Commons) Tenia de petit un amic a Sitges, on anàvem a estiuejar, que solia sorprendre’ns amb “experiments” d’allò més espectaculars. Realment no … Continua llegint
Imatge: durant un temps es van construir mànecs de ganivet i de tota mena d’objectes i pròtesis dentals amb cel·luloide aprofitant la possibilitat de motllurar-lo en calent. Fins que la baquelita, un plàstic descobert més tard i força resistent a … Continua llegint
A l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, a la via Augusta, davant d’on el carrer Aribau mor, vaig estudiar jo. Com és natural, en tinc molt bons records, però també d’altres de ben tristos. Com a exemple de tristesa, al … Continua llegint
Els noms dels elements químics poden resultar de vegades estrafolaris. Però, de fet, només resulta estrany allò que no és habitual: tel·luri, osmi, àstat sonen poc, però no són més estranys que urani, neó o crom; simplement sonen menys vegades. … Continua llegint
