Quant a Toni
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats
(Ramon Llull)
El mercat de Funchal es troba al bell mig de l’Atlàntic però no amaga el seu caràcter mediterrani (o llatí). Els seus sons portuguesos resulten ben familiars; sense cap dificultat hi identifiquem el parentiu de la llengua, però són també … Continua llegint →
Quan vaig fer aquesta fotografia, volia transmetre tot allò que té de tètric el catolicisme. No sé pas si ho vaig aconseguir, però el cert és que, en veure-la, l’Arnau, va exclamar: -Papa, quina por! D’aleshores que la foto es … Continua llegint →
Mentre menjàvem pece espada con banana en una població al sud de l'illa de Madeira, tenia lloc l'escena de la fotografia. Què desvergonyits els coloms! El que més crida l'atenció, però, no és la dinàmica de la fotografia, les ales … Continua llegint →
21-11: l’anada Hem tingut un viatge una mica alterat. Per seguir el que comença a ser una tradició familiar, el temps per l’enllaç a Lisboa amb el vol que ens duia a Madeira era francament escàs. De fet, hem arribat … Continua llegint →
Publicat dins de Fotografies, Viatges
|
Etiquetat com a Camara de Lobos, caminar, Curral das Freiras, espétada, Funchal, lapa grelhada, levada, Lisboa, Madeira, maleta, mercat, muntanya, pece espada, peix, polvo grelhado, Portugal
|
Quan havíem de ser pares (i mares) imminents però no sabíem si d’un Arnau i d’un Pol o d’una Clara i d’una Marina, sí que teníem clar que no faríem foradar les orelles a cap Clara ni Marina. Ens guiava … Continua llegint →
Després de sentir el discurs del senyor Montilla (per què ja ningú no diu Molt Honorable?) demanant als ciutadans confiança en les institucions i compromís per fer front a la corrupció –tolerància zero és l’expressió de moda-, no puc evitar de … Continua llegint →
El senyor Fèlix Millet, Creu de Sant Jordi el 1999, era algú amb qui tothom confiava. Fill de pare i nét d’avi, una nissaga, com els Borbó, però en petitet. Si, un home de confiança malgrat el seu currículum. No podia … Continua llegint →
Publicat dins de Comentaris
|
Etiquetat com a Borbó, Catalunya, corrupció, cultura catalana, desídia, gripau, lladre, Millet, Palau de la Música, pocavergonya, Sant Jordi
|
Quan Charles Darwin va tornar del seu viatge a bord del Beagle, va considerar, sembla que molt seriosament, la possibilitat de casar-se. A fi d’endreçar les idees, va escriure una llista d’avantatges i d’inconvenients. Entre els darrers, lamentava haver de … Continua llegint →
L’estiu s’ha acabat. Ho sento, hem de tancar.
Publicat dins de Fotografies
|
Etiquetat com a estiu, Ventimiglia
|
Els peixos petits fugen cap a la superfície perseguits per peixos més grans, sobretot bonítols i verats. És el moment que les gavines aprofiten per caçar-los. L’espectacle dura poc, tot és molt ràpid, violent, i l’aire put a greix de … Continua llegint →
Publicat dins de Ciència, Fotografies
|
Etiquetat com a aeroport, Barcelona, bonítol, gavina, mar, Mediterrani, navegar, Nora, pescar, verat
|
