Els peixos petits fugen cap a la superfície perseguits per peixos més grans, sobretot bonítols i verats. És el moment que les gavines aprofiten per caçar-los. L’espectacle dura poc, tot és molt ràpid, violent, i l’aire put a greix de peix blau. És l’excitació. Després retorna la calma absoluta, l’oblid. Ha passat moltes vegades, però no en queda mai res, només alguna ploma sobre l’aigua… i aquesta foto.
Imatge presa a bord del Nora algunes milles nàutiques mar endins davant l'aeroport de Barcelona. Feu-hi clic per ampliar-la.
Quant a Toni
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
-He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats
(Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
Ciència,
Fotografies i etiquetada amb
aeroport,
Barcelona,
bonítol,
gavina,
mar,
Mediterrani,
navegar,
Nora,
pescar,
verat. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.