La plaça principal de moltes ciutats del Regne d’Espanya s’han omplert de gent que protesta, de gent emprenyada, cansada, disconforme. I hem tornat a veure i a sentir les (ja habituals?) cassolades.
Antipolítics?: és el nom amb què s’hi refereixen alguns diaris.
Ho són, d’antipolítics?
Jo crec que no. Ben al contrari, la gent que omple les places i molta més que per les raons que siguin no hi van són gent molt, molt pro-política. Perquè és gent cansada de l’ús que molts fan de la política per a la pròpia carrera professional (el millor cas) o de l’ús de la política per a la carrera d’enriquiment personal (el pitjor cas). Són gent cansada dels polítics professionals d’horitzons curts (quatre anys), a qui els agrada viatjar en primera classe, els hotels de cinc estrelles, les dietes abundants i els dinars de treball pagant altri; gent que no assumeixen mai les responsabilitats i que s’omplen la boca de parlar malament del contrari, de fer afirmacions vagues (el millor cas) o de fer afirmacions carregant els neulers xenòfobs contra el més dèbil (el pitjor cas), i sempre, sempre, en el context de la por: la por al PP, la por al tripartit, la por a l’independentisme, la por a l’espanyolisme, la por a l’immigrant, la por a quedar-se sense feina, la por a l’economia.
Jo també aniré a la plaça de Catalunya.
Retroenllaç: Els indignats — Tonilog (el blog del Toni)