La notícia: allunyen Rafael Casanova
Cent metres! Cent metres són els que els experts han cregut necessaris per separar la ciutadania dels seus representants. Cent metres, ben protegits per la policia, a fi que el poble, ja se sap que poc educat i molt emocional, no faci malbé aquest onze de setembre tan bonic a la classe política. Cent metres: no podíem caure tan avall!
Si us plau, senyor Saura, no inverteixi ni un euro més dels meus per pagar estudis sobre per què hi ha abstenció. Jo li ho faria de franc.
Fotografia: separació entre l’ofrena a Rafael Casanova i el públic
Una mescla d’emocions (ganes de riure i de plorar, pena, ràbia) m’han vingut a sobre en veure els nostres representants fugint Audi amunt, no fos cas que algun tomàquet els esgarrés el vestit. Quan un polític necessita allunyar els electors, a qui representa, i amagar-se’n és que ha arribat el moment… de plegar.
Sí, senyor! De tot, sí, senyor!
Perquè aquest “sí, senyor” sigui efectiu, peró, cal dir-los que no a les urnes! Ara aviat en podrem tenir l’ocasió.
Perquè sigui efectiu, peró, cal dir-los que no a les urnes! Ara aviat en podrem tenir l’ocasió.
Veurem, però, quanta gent va a votar. Estem governats per una colla d’ineptes que acabaran fotent la democràcia.
Hom té ganes de plorar quan veu aquest govern. Cabreig quan pensa en les alternatives que ofereix la oposició. Por per la falta d’expectatives i desesperació perquè s’ens en foten de nosaltres a tot arreu.
Però, alerta,potser tenim els politics que ens mereixem…
Cal tenir un Estat, votar independència i, si guanyen, desprès anar cada dia al Parlament i a la Plaça de St. Jaume a recordar-los el què hem votat. I si no ens fan cas per allò del “pragmatisme”, aleshores cremar l’edifici de la Generalitat, seu del govern, amb tots els consellers dintre. És preferible viure amb un govern cremat per nosaltres, a viure nosaltres cremats per aquests covards, burócrats, botiflers i capgirats que deshonren la nació i la memòria dels qui van lluitar per les nostres llibertats.
Visca la llibertat catalana!!! Fora el mal govern!!!
Per cert, no son burócrates,sino PUDRIDS burócrates.
Tots plegats, govern i oposició, son uns malaïts antics xiruqueros que ara se les donen “d’homes d’Estat, només perquè porten vestits cars i monten amb un Audi amb xòfer. Te n’adones ara Toni, per què els tinc tanta manía als Audi ( i per extensió,Mercedes, BMW, Porsche Cayenne i d’altres herbes?) Son els mateixos que tenen aquests traidors…….a costa dels nostres diners que no s’han guanyat.
Si algú està orgullós dels Mossos d’Esquadra, la famosa Policia Catalana, que investigui els seus origens i quí els va fundar…..es trobarà amb una desagradable sorpresa.
Una pista: el cos es va formar l’any 1701, no us recorda res aquesta data?…
Efectivament, els orígens no són precisament els que voldríem: un cos creat per mantenir a ratlla la recent ocupada Catalunya pro austracista. Malgrat la continuïtat del cos en els períodes de reconeixement d’institucions catalanes, penso que vam perdre una ocasió d’or per canviar-ne el nom ja durant el primer estatut. Personalment hauria preferit el nom de Somatent. Però, ben mirat, no és els orígens el que fa un cos, afortunadament. El dia onze, explicaven pacientment a qui els ho demanava que no podien acostar-se a menys de 100 metres i he de dir que molts d’ells feien cara de sentir-se incòmodes, més o menys com tothom. Ells tampoc no entenien res. I ells també votaran (o no).
Val. D’acord. És veritat. També ells són mortals i votaràn.
A més, des d’un altra punt de vista, son la única força catalana armada que ens han deixat, gràcies als seus origens borbònics (ves per on). Obviament, han de sentir-se incòmodes. I és normal que no entenguin res. Per què fa temps que tenen un gran problema que no els els solucionen: el Sr. Saura.
Salut i República
Pim pam pum, gairebé podem començar una secció “Electoral”.
Entre uns i altres aconsegueixen que aflori un sentiment d’empatia cap a tots aquells que no volen trencar-se el cap per votar amb coneixement de causa. Si bé és fàcil desmarcar-te d’una o dues opcions polítiques no ho és gens triar-ne una de segura, una de confiança, una que t’inspiri tranquil·litat o un futur prometedor.
Al cap i a la fi Són quatre companyes que es rifen l’únic teatre del poble. Cansat de la mateixa escena, el mateix diàleg. La demanda és alta, el poble vol una gran obra, però sense competència, seriosa, el cicle és repeteix any rere any i el gènere cau en la decadència.
Finalment l’obra Política és devalua. Ningú en vol sentir a parlar ja no es porta. I és una llastima per que l’antiga Generalitat, ara teatre, va costar molt de recuperar.
Ui, Ui UI, Oriol. Et veig molt pessimista. Això no és bo, sobretot perquè encara no has tingut temps de votar moltes vegades. Alguns polítics (alguns) s’estan carregant la democràcia i la nostra, a més, és una democràcia poc democràtica i molt partitocràtica i cap partit, cap, és, ell mateix, democràtic. La medecina és clara: més democràcia. Vota! Vota el que vulguis, però vota! I critica sempre. que els polítics no poden seure tranquil·lament a l’Audi (sobretot perquè el paguem nosaltres) i fer veure que no veuen res. En Montilla s’equivoca un cop més quan diu allò de les pulsions separadores. Sembla que vulgui fer por. En democràcia tot ha de ser possible i mai s’ha de tenir por a parlar DE RES. Fixa’t què ha passat amb els toros: a molta gent els feia por prohibir-los (recordes el discurs del Montilla, en català i castellà, dient que ell havia votat en contra?) Doncs els toros estan prohibits i Barcelona no ha estat bombardejada (hi havia un temps que era costum fer-ho cada 50 anys).
A votar doncs, i a criticar també. Si vols, obro un apartat “electoral”,com dius, al blog i hi penges la teva opnió…
De pessimista deu ni do, però això no farà pas que deixi de votar. El problema es que aquest cop, per escollir sense remordiments s’hauran de fer colzes.
Doncs, apa! Que amb això dels colzes hi tens experiència. I encara la que tindràs….! xD
A l’Oriol li passa que no veu expectatives, ni en el govern ni en la oposició. Però en Toni té raó. Cal votar, cridar i criticar. La llàstima és que ara els candidats no s’enfronten directament al públic. Abans els podies preguntar i discutir directament. Ara la TV és una arma que aconssegueix en una setmana el que abans costava mesos. I això és bo pels partits i no gaire bo per la democràcia en sí.
Catalunya fou el primer indret d’Europa (i això està documentat) on existí Parlament. Abans que a la pròpia Anglaterra. Jaume I fou un innovador i la llista de projectes avançats a la seva època és molt llarga. L’element comú a tots ells es que (en temps feudals,com aquells) les institucions d’el rei Jaume eren i pretenien continuar sent democràtiques.
Fins i tot la casa d’Urgell, successora de la de Barcelona, va pretendre reclamar la corona per la via parlamentària i no “pel dret d’espasa”, cosa que jo li haguès aconssellat, davant la traiduria d’una part de les Corts. Els mateixos traïdors que varen permetre a un Trastamara (Ferràn), accedir a la Corona d’Aragó. Els mateixos que varen traïr la causa austriacista, els mateixos que varen trair els plans d’emancipació de la nació, pactades amb el governador francès enviat per Napoleó. Els mateixos que col.laboraren amb els franquistes, monàrquics absolutistes i Clero. Sí. Son els mateixos que, callats durant la Dictadura que ja els hi anava bé, ara aixequen el cap per no perdre poder, o per incrementar-lo, ensenyant la credencial d’haver estat a la presó… Pobrets!. Mai la presó havia estat tan rendible. Doncs a la merda!!!!. Molta gent ha estat a la presó. I MOLTA GENT ÉS MORTA. Mors a la guerra, afusellats, assassinats, perseguits, torturats per causa de la lluita, la repressió. Mors en cos i ànima, escarnits per l’enemic. Un enemic jurat, mil.lenari que ni vol comprendre ni vol perdonar. A mi no en fan cap pena els que han estat a la presó i ara van en Audi. Cal escoltar aquells que varen estar a la presó i ara están sensa esperança, avergonyits i frustrats.
Què ens queda, apart del que imagineu? : la paraula. Per això cal votar i, l’endemà, començar a criticar recordant-los que no som un pais prou democràtic, prou valent i prou decidit. Recordant-los que, ho vulguin o no, ells son els descendents/sucessors d’aquells traidors que obteniren el poder a canvi de frustrar tot una nació. Recordar-los que cal treballar per democratitzar-nos més i avançar cap a l’Estat que neccessitem. Sensa por. Nomès aleshores tots plegats ens podrem redimir i recuperar l’orgull i la dignitat…..
Dignitas, Sapientia et Fidelitas veritatis.
Però que consti que ara per ara no sé què votaré… Algú té idees?