Normalment, amb un horari de trens i un rellotge, amb poques excepcions, hom hauria de poder fer previsions encertades sobre l’hora que ha de sortir de casa en funció de l’hora que ha d’arribar on sigui que vagi. Un cas extrem és el de països on pots ajustar l’hora del rellotge pel moment en què el tren entra a l’estació. Però aquests són països llunyans, més rics i més pròspers -malgrat la crisi-, en els quals els polítics els que manen tenen més preocupació per l’horari dels trens que no pas per salvar el cul la feina. Però, ves, sembla que el nostre trist, brut i dissortat país és dels que pertany a més a més al grup dels PIGS (que vol dir porcs), on l’essa final de l’acrònim inclou -no en tingueu cap dubte- Catalunya. En aquest nostre pigs-país, doncs, sembla que els trens juguen a fet i amagar amb els usuaris. Ei, quina broma! Els trens entren puntualment, posem per cas, vint minuts més tard, però l’altaveu avisa en tres idiomes que té un retard de 10 minuts… Acabes pensant que potser portes malament l’hora si no fos perquè a l’andana tothom porta sospitosament malament l’hora. I encara algú pensaria en desviacions relativistes (ja sabeu, aquelles coses de la dilatació del temps del senyor Einstein) si no fos perquè l’endemà el retard és de 37 minuts segons el rellotge dels usuaris a l’andana i de sis minuts, posem per cas, segons el rellotge de la màquina parlant (en tres idiomes). El pitjor de tot és quan el tren no passa! Perquè et trobes amb el dubte de si és que ja ha passat potser mitja hora abans. No, no –algú informa-, jo sóc aquí des d’abans de l’hora –vés a saber respecte quina hora fa la comparació- i no ha passat cap tren. Afortunadament, més tard que d’hora, apareix un altre tren amb més o menys retard segons des del rellotge que es miri que acaba recollint el doble de gent, i més comprimits, més tard que d’hora, tothom arriba més o menys tard segons el rellotge que es miri al lloc on volia anar. No sé si m’enteneu… La cosa és complicada i, sobretot, molt mediterrània, molt de disseny, molt… pigs. No saben què es perden aquests països rics i pròspers on només tenen una hora… Pobrets!
El cas que em preocupa és, però, on van tots els trens que no passen? On són?
–
Addenda: he pogut escriure aquesta entrada gràcies a la informació horària amablement aportada per P.A.L. (un usuari estudiant de Física, preocupat pel temps i la velocitat)) recollida amb paciència i discreció a l’estació de Sant Andreu – Arenal de Barcelona durant els darrers quatre mesos. ♥
Retroenllaç: Entre Göbbels i Renfe — Tonilog (el blog del Toni)