Abril. Al Covent Garden Market, hi ha l'habitual activitat d'una tarda qualsevol passades les sis, llavors que tothom ha plegat de treballar. Però allunyat del soroll, la bullícia, l'avalot, l'aldarull, el brogit, el rebombori, l'ordenada confusió, la fressa, el xivarri i l'enrenou, en un racó on arriba molt poc més que una tenuíssima remor, se sent, nítid, el violí d'un home vestit de color rosa fins al barret. Sona April in Paris. Però és Londres. Ves per on!
M'hi acosto i deixo caure unes monedes a la funda del violí oberta. Ell deixa de tocar.
-You were playing April in Paris, sir. I like it -li dic
Assenteix amb la mirada, sota el barret, que ara sembla molt més gran.
-But we are in London -faig broma
-But it's April -respon
I somriu.
Per la manera com pronuncia April, descobreixo que no és anglès. Com tants d'altres. Això és Londres.
Més fotografies de Londres
