Quan vaig fer aquesta fotografia, volia transmetre tot allò que té de tètric el catolicisme. No sé pas si ho vaig aconseguir, però el cert és que, en veure-la, l’Arnau, va exclamar:
-Papa, quina por!
D’aleshores que la foto es titula Papaquinapor.
M’ha semblat oportú posar la fotografia al blog ara que l’església catòlica -la mateixa que va beneir règims com el de Franco o Pinochet i va mirar cap a una altra banda llavors que Hitler havia trobat la solució final (al capdevall no són res més que jueus, devia pensar la jerarquia catòlica) -, m’ha semblat oportú penjar-la, deia, ara que l’església catòlica amenaça d’excomunicar no tan sols qui decideixi avortar (que ja és gros), sinó qui voti a favor de la possibilitat regulada que algú no catòlic ho faci. Això és més que gros, això és… pur totalitarisme.
Si algú no ho tenia clar, ara és el moment de fer preguntes.
Les coses sempre les has de mirar des de la part positiva: a partir d’ara serà molt senzill apostatar.
No hi ha cap col.lectiu que pugui llançar la primera pedra. Mes quan han passat uns quants anys, i molta gent…
La burocràcia sempre ha sigut igual (quasi sempre, per no ficar la pota)
L´important es el missatge, no el missatger