Aquest hivern acabat d’estrenar sembla que serà calurós i sec, però recordo que uns dies abans de Sant Jordi, un vent glaçat tallava la pell als vianants assidus, com jo, de la plaça Lesseps de Barcelona. Hivern? Primavera? Quant fa que no veieu la castanyera amb bufanda?! El temps està ben trastornat: això ja no és cap tòpic!
Llegir sota el sol d’hivern —que és el que jo feia abans d’agafar la càmera— sempre ha estat un petit plaer, certament, i antic, no és d’ara, amb el temps capgirat; però fer-ho amb mànigues de camisa —que és com jo ho feia abans d’agafar la càmera— això sí que és nou. Vell i nou, vaig decidir editar la fotografia, després de moltes voltes, en blanc i negre i a l’estil Tri-X, amb una mica de gra i ombres profundes. Els raigs del sol i llur reflex sobre les diferents lents que formen l’objectiu m’ho van suggerir: tothom qui hagi fotografiat amb els equips i la visió dels anys 70 ja m’ha entès.