La festa major de Sitges, com la de moltes altres viles, és un esdeveniment esperat per tots els sitgetans, fins i tot pels que odien (en concec) aquesta mena d’esdeveniments —i aleshores aprofiten per blasmar-los. Vaig obtenir la fotografia situant-me ben bé sota els diables. Va ser un acte reflex, espontani i he d’admetre que poc racional, perquè no hi anava gens habillat (s’escau barret i roba vella de cotó). Em va costar, ves, sentir olor de cabell cremat, una cremadeta al clatell i la samarreta Toni Vartrano nova amb l’esquena foradada. Naturalment és la foto preferida de l’àlbum: valorem més allò que més costa, vet aquí.
