Quina angúnia que fan les serps, oi? La llengua viperina, sempre en moviment, el fet que canviïn de pell (de camisa) i que s'arrosseguin per terra sense fer soroll a fi de sorprendre la víctima, ai traïdoria!, i que siguin de sang freda o que moltes tinguin dos penis… són coses que fan que no siguin bestioles gaire estimades. La de la foto la van caçar un fill meu i un nebot per tal de poder-la fotografiar. La vam tenir unes hores en un terrari muntat per a l'ocasió
–Perdona'm, serp, l'abús
i finalment vam retornar-li la llibertat just al lloc de captura, perquè ningú no hagués entès que fos altrament.
De la sèrie que vaig fer, aquesta imatge és la que més m'agrada: per la dinàmica que introdueix el recargolament de la bèstia i pel desenfocament general. Com, si no, podem retratar el moviment?
