L'aguiló del post va tenir una vida curta, lamentablement. La mare havia fet niu als balcons d'una casa pairal. En arribar-hi els propietaris, sense saber res dels nous ocupants (altrament haurien actuat d'una manera molt diferent), van pujar persianes i van obrir finestres perquè el sol escalfés la casa, moltes setmanes tancada. Allà van quedar tres aguilons, abandonats per la mare, que durant dos dies va volar en cercles davant la casa i que mai va atrevir-se a tornar, malgrat que tanquessin els balcons i miressin de retornar tot plegat a la situació anterior a l'arribada. Val a dir que van provar d'alimentar-los, i també d'escalfar-los com van poder, lloca inclosa. Però res no va servir. Dos aguilons van morir amb poques hores de diferència. I quan ja havien mirat de contactar amb institucions dedicades a la conservació de fauna tan delicada, el tercer dels aguilons també va morir.
La fotografia pertany a l'àlbum Esguards humans i deshumans, un recull de fotografies el denominador comú de les quals és el retrat dels ulls, la part del rostre que els humans primer jutgem.
