Als integrants del moviment 15M, durant els primers dies de l’acampada a la plaça de Catalunya de Barcelona, algun diari més aviat conservador els anomenava antipolítics. Avui ja ningú se’n refereix amb aquest nom. Els antipolítics han esdevingut indignats i, d’indignats, cada cop n’hi més: fins al 70% els qui desconfien dels polítics, segons les darreres enquestes. Ningú no sap ben bé què és aquest moviment ni en què s’esdevindrà ni com acabarà, però és ben evident que els diaris conservadors van vessar-la i també algun auto-denominat filòsof en redescobrir aquell adjectiu castellà tret d’armaris polsosos: perroflautas. Collons! Quanta caspa entre la intel·lectualitat espanyola! I ves per on que finalment ja queden pocs polítics (dels professionals) que no se n’hagin referit molt lluny de l’abominació primera. Fins i tot el recent i conservador alcalde de Barcelona n’ha parlat avui!
L’acampada va començar quan faltaven dies per les eleccions i més dies encara per veure la lamentable fotografia d’uns mossos d’esquadra sense identificació (contravenint la llei) engegant cops de porra a una persona en cadira de rodes. Als meus fills els indignava la imatge i a mi també; però per a ells allò era nou i per a mi, no, perquè jo ja havia vist actuar la policia quan duia aquell vell i franquista uniforme gris…
Vaig anar-hi els primers dies per fotografiar l’acampada. I vaig fer un munt de fotos. Però, havent passat ja tant de temps, n’he triat només sis: la distància refreda i la tria sempre és més acurada.
Heus-les aquí:
Acampada d'indignats
