Ja es veu que som un país petit i misèrrim, governat pels millors -inclosa la quasi-psicòloga que s’equivoca escrivint currículums-, però els millors al capdavall d’un país petit i misèrrim. Malgrat tot, hi ha coses que per més petits i misèrrims que siguem no en les mereixem. Els trens en són una. Veiem-ho:
Fotografia cedida amablement per Pol Alcázar
Bé. No s’hi veu res, oi? Això és l’estació de Sant Andreu Arenal de Barcelona, durant el matí d’avui [9-6-2011]. No s’hi veu res; però no patiu, té una explicació lògica: no hi havia llum (potser perquè havia plogut?). No hi havia ni llum, ni llums d’emergència, ni res. Només la llum d’algun indicador, la dels trens que entren (amb retard) i surten (amb retard) i la llum de mòbils i altres estris dels pacients ciutadans, avesats a tota mena de convergents retalls…
Dir que és vergonyós es quedar-se curt
jo perdoneume, ehh… pero despres de viatjar per el maravellos mon dels trens a india… la renfe es un luxe en tots els sentits!!
Em quedo molt més tranquil ara que sé que a l’Índia estan pitjor…
Si Cris. Tens raó (per cert, un plaer), et quedes curta. A Namibia i al desert d’Eritrea ni tan sols saben el què és un tren…un lloc que et recomano si vols tenir un viatge d’aventures constants: poc menjar, poca aigua (l litre de potable 50 EUR/litre), 52ºC de temperatura al migdia, mines antipersones, molta arena amb animalons verinosos, segrestos, tràfec d’esclaus, de camells (els de veritat). Si, Catalunya és una meravella amb trens i sense trens….¿I QUÈ?…així ens va…..
Gràcies Pol. Ets un supervivent. En podríes ara fer una teoria fisica d’aquesta situació?…Sigues valent i imaginatiu…no tinguis por de molestar….de veritat….
Has vist “El Sopar dels Idiotes?”, doncs bé, Catalunya ve a ser una cosa així, però menjant tot el dia…
Retroenllaç: Entre Göbbels i Renfe — Tonilog (el blog del Toni)