De les coses importants (ara que vénen eleccions)

Fins fa pocs dies enrere, els barcelonins teníem un problema d’aquells que semblen insolubles. Com l’oli en l’aigua, ves. Cada dia, en sortir al carrer, podíem veure’ns clarament incomodats si el veí, ves per on, decidia sortir conill (magnífica expressió de terra endins que vol dir despullat) al carrer. Creieu-me que era realment una preocupació que em duia a mirar a dreta i esquerra, furtivament, abans de sortir de casa. No devia ser pas jo l’únic, perquè m’havia semblat veure moltes vegades la veïna d’enfront mirar també d’amagatotis, des de la porta entretancada, abans d’atrevir-se a sortir. A mi, mai, mai, mai, se m’acudiria sortir en pilotes (expressió barroera que vol dir anar conill), però la veïna ben segur que no ho podia saber, això. Amb ella, sempre parlem de les plantes al balcó, els cotxes mal aparcats i el soroll dels camions d’escombraries a les tres de la matinada. Ja veieu que són temes ben urbans  i banals, i ni l’un ni l’altre hem anat gaire més enllà: com podríem encetar una conversa sobre cosa tan delicada! És clar que -segons diuen- caminar per la rambla amb la roba amb què vam néixer pot ser la manera més segura d’evitar que caminant per la rambla vestit ens fotin la cartera; però això no és -i ara!- res que preocupi a cap barceloní. No, no: la preocupació important, rellevant, transcendent, primordial, fonamental, substancial i de clara envergadura moral era trobar-se algun conegut amb les misèries (o no) pengim penjam.

Afortunadament els barcelonins tenim un ajuntament que mira per nosaltres i pren decisions perquè siguem més feliços. Ves que era fàcil de solucionar el tema de la roba: prohibir-ho! Com és que no se’ns havia acudit abans? Sortosament el nostre consistori és sensible a les nostres preocupacions. Ara ja està solucionat: ningú no pot anar despullat per carrer. Queda, suposo, per després de les eleccions allò de poder caminar per la rambla sense que et fotin la cartera (sobre el soroll dels camions d’escombraries a les tres de la matinada, l’alcalde ja va deixar clar que són silenciosos).

Estic orgullós dels meus representants!

No us hi escarrasseu: la foto no té res a veure amb el post.