La Notícia: Quatre monges van netejar d’oli l’altar i el terra
Malgrat la declaració de Benet XVI en el sentit que l’Església advoca per adequades mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització (transcripció literal), en la cerimònia de consagració de la Sagrada Família, qui va eixugar la taula van ser monges. D’aquí és fàcil deduir què entén algú ficat en una sotana per plena realització, expressió que el pare (no mare) de totes les sotanes no va explicitar. Quan, dies després, se li demanà a monsenyor Martínez Sistach sobre les monges netejant la taula, el bisbe apel·là a allò tan gastat de… ho fan felices convençudes que és el que han de fer (transcripció òbviament no literal).
Si teniu cap dubte, ara és el moment de fer les preguntes.
Seguim.
Al 1923, un contracte per a mestres (v. document pdf), que també podeu trobar escrivint “contrato maestras cuenca” al cercador Google, establia condicions com ara: no casar-se, no anar amb homes, romandre a casa entre les vuit del vespre i les sis del matí, no anar a les gelateries del centre (Conca) ni abandonar la ciutat sense permís, no fumar ni beure alcohol ni viatjar amb cotxe amb cap home llevat de pare o germà, no dur roba de colors brillants ni maquillar-se… i segueix. Qui va redactar el contracte, és obvi que pensava en el model de dona que havien de tenir les nenes (el col·legi era femení). L’existència d’aquest document il·lustra la història del masclisme cheli, i tot i que dubto que Pirineus enllà les coses rutllessin gaire diferent durant 1923, no puc treure’m del cap una enigmàtica S/L que hi havia com a opció al costat de “Profesión de la madre” en la sol·licitud de matrícula a l’institut als anys 70 (Una vegada vaig demanar a ma mare què volia dir i la resposta em va deixar perplex: “sus labores“). Amb això vull dir que si bé a Europa les coses devien ser iguals llavors de 1923, a Ibèria van trigar una mica més a canviar a causa d’un règim molt i molt acaronat i protegit per… Qui ho havia de dir!… l’Església.
En qualsevol cas, val la pena remarcar que el contracte “para maestras” és del segle passat; però les declaracions de Benet i el comentari del bisbe, Ai!, són d’aquesta setmana.
tens tots els nùmeros per anar de cap a L’Infern (recorda la absencia de velers… )
L’anterior Papa ja va dir que això de l’infern no existia. Suposo que el van tancar vist que la meitat del clero hi aniria a parar de pet, entre panxuts, pederastes i luxioriosos, tres pecats capitals, segons que em van explicar quan feia el catecisme. Certament no s’hi deu poder nevegar, sobretot si la vela és de niló, que és molt sensible a la temperatura, però allò que m’incomodaria més seria trobar-m’hi personatges com Pius XII, i també un capellà progre del anys 80 que cobrava el 20% (hòstia!) sobre els guanys per les fotos de comunions (jo, que les feia, me’n duia el 10%). Es ven cara la casa de déu! Sort que anava de comunista… Se’ls veu vells, arcaics, però fixa’t com s’enfilen al carro del capitalisme més modern!