Per què jo no l’espero

Imatge sota domini públic

L’Església Catòlica és l’empresa més antiga del món: 2000 anys! Poca broma!. I una de les més pròsperes si ens atenem als seus objectius. És una organització molt jeràrquica, pensada per funcionar militarment, sota una única doctrina. Però no només amb qui en forma part, sinó que tradicionalment ha usat el seu poder per controlar la societat en conjunt i els aspectes més íntims dels individus. Els seus ministres i representants han actuat sota la confiança de la impunitat que dóna la por. Això explica la pederàstia i molts altres abusos de la capellanada sobre els civils. Les creuades, la inquisició i l’intent de controlar allò que la ciència pot dir raonadament sobre l’univers són expressions històriques de l’ànsia de domini i de l’agressivitat atàvica de l’Església. No és només el judici a Galileu o l’execució pura i dura de qualsevol que discutís l’autoritat absoluta del Vaticà, sinó l’oposició, avui!, a determinades investigacions en genètica que podrien resoldre el patiment d’una part de la humanitat, o a l’ús dels anticonceptius, o a la igualtat de drets de la dona, menystinguda barroerament però situada cínicament als altars com a Maria.

L’Església mai no s’ha conformat només a dictar què està bé i què malament als seus seguidors (la qual cosa seria legítima), sinó que pretén controlar tota la societat. Per això, l’Església ha estat al costat de tots aquells règims que en permetien un control més eficaç: tota la col·lecció de dictadures de l’Amèrica Llatina, els règims feixistes europeus i, naturalment, la dictadura de Franco, tan genuïnament nostra! (Algú recorda el dictador per la tele en blanc i negre, sota pal·li, envoltat de bisbes panxuts? Algú recorda que la guerra espanyola del 36, conseqüència d’un vulgar aixecament militar contra el poder democràticament constituït, fou declarada creuada?).

Ras i curt, això és l’Església: opressió, hipocresia, falsedat. I utilitza totes les eines a l’abast: la guerra, la política, la propaganda, les emissores de ràdio i televisió, les escoles. Per a l’Església, no hi ha malalts de SIDA, hi ha pecadors; per a l’Església, l’holocaust, què voleu!, cal mirar endavant; per a l’Església, els capellans pederastes, home!, se’ls ha de renyar, ves; per a l’Església, Catalunya serà cristiana o no serà, com dicta la inscripció al frontispici de Montserrat; per a l’Església, el fet que la COPE, emissora de la qual és propietària, insulti dia si dia també de forma pertinaç i punyent tots els catalans, cristians o no, és, naturalment!, llibertat d’expressió. Vet aquí l’Església.

I el de la foto n’és l’actual director general. Un home que interpreta l’holocaust d’una manera molt condescendent (maig 2006); una home per a qui les altres religions són l’encarnació del mal (setembre 2006); un home per a qui cal redreçar les cultures indígenes d’Amèrica (durant la visita al Brasil, 2007); un home per a qui l’integrisme, res més que una forma de totalitarisme, no té alternativa (rehabilitació del bisbe  ultraconservador Lefevre, excomunions en cas d’avortament, negació del divorci llevat, això sí, que es tracti d’una membra de la família real espanyola); un home per a qui la sexualitat humana no és que no existeixi, és que és contrària a la Natura; un home, finalment, per a qui Pius XII, aquell papa que no va sentir la fetor de la carn humana (jueva, sí, i humana) cremant als camps de concentració nazis, hauria de ser…  sant… és a dir, exemple a imitar, model d’actuació.

De tot això i de molt més, el paio de la foto de dalt, vestit, ves!, humilment i modestament, tal com s’escau al que predica, n’és el màxim responsable. No hi patiu, tanmateix, només en pot respondre davant de Déu.

No, jo no l’espero, francament. I creu-me, Hereu, alcalde de TOTS el barcelonins, també dels qui no l’esperem, jo no penjaré cap bandera al balcó, i si ho faig, pots estar segur que tindrà un gran, molt gran, llaç negre. Perquè no hi ha res a celebrar.

Campanya Jo no t'espero per la laïcitat