Els mites de la (nostra) democràcia (IV)

Quart mite: estic tan emprenyat que votaré nul

La relació entre el vot nul i el malhumor no és cap mite, però he volgut emprar la llicència perquè un amic meu, que sens dubte llegirà això, s’està pensant si votar nul. Diu que escriurà “CORRUPTES” a la papereta. En conec d’altres que també volen fer una acció similar, però no els tinc l’afecte del primer. En qualsevol cas, almenys al meu voltant, la consideració del vot nul en tant que alternativa ha augmentat, però no sé si prou com per arribar als percentatges significativament. En la meva opinió, el fet que molta gent el tingui en compte és una prova que alguna cosa no rutlla del tot bé en la nostra democràcia. Tanmateix, si la desafecció i la perplexitat que semblen detectar les enquestes es traslladés al vot nul, aquest hauria de ser molt alt en les properes eleccions. No crec que sigui el cas.

L’expressió del meu amic no passarà de la mesa. És més: només la llegirà, si ho arriba a fer, el vocal que tingui la papereta a la mà, ningú més.  Haurà estat un crit enmig del desert. El vot nul no es tradueix en escons, a ningú no li preocupa com el vot en blanc, i ni tan sols té la categoria de l’abstenció. El vot nul és, en rigor, el vot dels qui no sabrien votar. Ningú no el té en compte, mai, en cap valoració. No és que no se’n parli amb la tele apagada, és que simplement no surt a les notícies. El vot nul intencionat no es diferencia, estadística feta, del vot nul per error. Ras i curt: el vot nul intencionat és, també, un error.

Però entenc que algú vulgui votar intencionadament nul. I com que el meu amic és molt cabut, no he provat de convèncer-lo d’una altra cosa.

Entrades relacionades
El mites de la (nostra) democràcia (I)
El mites de la (nostra) democràcia (II)
El mites de la (nostra) democràcia (III)