En Joan i la Maria avui fan vaga, tots dos. El despertador ha tocat com sempre, però ves quin gust etzibar-li un ventallot i seguir dormint. Ens llevarem a les deu, o més tard, amb temps encara per una rebolcada. L’Eudald, el fill, no que no n’ha fet, de vaga. Ell poc pot. En van parlar abans-d’ahir, mentre sopaven:
-No en facis, de vaga. Ja la farem nosaltres per tu. No et convé: no et renovarien el contracte -li van dir.
-I com hi aniré? Em costarà més el pàrquing del cotxe que no pas el que guanyo.
Però anant hi ha serveis mínims.
-I tornant?
-Ja vindré jo a recollir-te.
Té un contracte a temps parcial, de poques hores, però l’Eudald mai no sap a quina hora plegarà.
-Fes-me una perduda a punt de plegar. No estem pas tan lluny -li diu el pare.
Conduint per recollir el fill, en Joan es fixa en les botigues, totes tancades. A l’escola de primària, un carrer avall, on havia anat l’Eudald, s’hi veu llum, però no hi ha nens al pati.
-Els mestres que no han fet vaga deuen vantar mosques, tan pesades ara que és setembre -diu en Joan.
El volant no respon.
Tot sembla tranquil. Fins i tot al Dia de la cantonada han tirat persiana avall, però també s’hi veu llum.
-Pobres noies! Quan coneixes el nom d’una, desapareix. Poca vaga poden fer aquestes. Deuen tenir por dels piquets. O potser és una excusa! .
El volant no diu res.
Tot tancat. Sembla diumenge. No, Nadal: el bar de la plaça és tancat i no hi ha taules ni veles sota el sol. Els quiosc també ha tancat. I un home jove remena el contenidor del costat.
-Cada cop són més joves…
Silenci del volant.
Com haurà anat la vaga? El ministre ha dit que el consum elèctric ha disminuït d’un 21%. Això és molt, o molt poc. Moltes indústries no poden aturar màquines. Com saber-ho? No podem fer cas del ministre! Demà tothom mentirà.
-A veure si l’Eudald troba una bona feina!
El volant calla.
Bona? No, només decent… Que algun dia haurà de volar de casa.
-Aquesta tarda hem d’anar a la manifestació, tots tres.
Fotografia: El desig, Barcelona, 2007
