Avui és la festa de la Mercè, festa major de Barcelona, un fet que importa especialment als qui treballem a la ciutat o en alguns dels municipis dels voltants que han assumit la realitat metropolitana sense escarafalls.
Diu la tradició que per la Mercè sempre plou perquè l’altra destronada patrona, Santa Eulàlia, no se sap si plora de ràbia o per fotre, elis, elis. I llevat dels anys de secada, la tradició es compleix, certament, perquè les preteses llàgrimes de la nostra també estimada Eulàlia anuncien, si més no, que l’estiu, senyors, s’és acabat! Sabíeu, tanmateix, que hi ha qui vol retornar el tron a Santa Eulàlia? Doncs, si. Però diuen els entesos que, essent totes dues barcelonines, la Laia és… més o menys… ehem… una… ehem… invenció… Vés a saber com van anar les coses!
Com que, aprofitant que és festa, jo sóc a Londres, he hagut de recórrer a l’arxiu per trobar una foto que m’agradés. I l’he trobada. Correspon a la Festa del Cel de la Mercè 2006.
Àlbum La Festa del CelAddenda post data: A causa de la vaga a França, el vol cap a Londres s’ha anul·lat. Hem aprofitat l’equipatge ja preparat per anar a l’Estartit.
