No sap ningú, a hores d’ara, quin serà el final del sainet L’hotel de Palau. Qui acabarà imputat i qui no, quina serà la imputació, i finalment -però molt important- qui anirà, si és que algú hi va, a la presó. Però una cosa ja és evident. I és que, sigui o no delicte res del que han fet, un conjunt de personatges acorden violentar tots els mecanismes d’objectivitat i publicitat de què disposa l’administració en un magistral exercici de cinisme i d’obscenitat. La notícia (10-9-2010) sembla que ha sorprès fins i tot a les parts (ves quina expressió tan lletja que fan servir els jutges!).
Coneixeu l’obra de teatre Ubú Rei? Doncs aquí estem. Algú és capaç d’escriure (manuscriue, xD) tot el que cal fer per eludir la llei, saltar-la sense que sembli que la salta: cinisme, si, i sobretot estètica. He de pensar que a tots els qui convenen una cosa així no és que els importi un rave la democràcia, encara pitjor: els fa nosa. Només per això, haurien de ser inhabilitats en la gestió de res que sigui públic. I hi ha encara una cosa més preocupant: la creença en la impunitat de qui se sent formant part del poder. Per quina raó, si no és així, escriu algú una carta com la trobada pels mossos d’esquadra?
Alguns se senten tan cofois en la seguretat del poder que no poden frenar les ànsies per exercir-lo. Deu ser una atracció similar a la que senten els peixos per les bombolles. Irracional.
Fotografia: Carall Bernat, Illes Medes
Apunts relacionats
Quina pena tot plegat! I quina indecència!