Fotografia: detall de l’espectacle, d’inspiració genuïna XXV Jocs Olímpics, però prou més discret…
26 de juliol, a les 21.30: cerimònia d’inauguració dels XX campionats europeus d’atletisme. Hi havia molta gent a les fonts de Montjuïc, davant del Palau Nacional (no sabem ja de quina nació) i molts estrangers. L’espectacle fou discret i segurament per la tele es veiés millor que allà mateix. Però estar-se a peu dret, envoltat de gent, té avantatges que val la pena d’explicar.
El pitjor de la inauguració fou el retard de mitja hora, la pèssima reproducció del so… i sobretot escoltar l’alcalde Hereu en anglès! Tot això és millor patir-ho espaterrat al sofà, sens dubte. Però hi ha coses que milloren en directe perquè permet de participar-hi, com ara l’escridassada col·lectiva llavors que van anunciar la presència i els discursos de les autoritats (MH Montilla i Exim. Hereu). Segur que la tele no ho podia reproduir! Com tampoc no es va sentir per la tele la xiulada a l’himne d’Espanya (Audició que precedia a la dels Segadors i que, ambdues incloses, podien haver-se estalviat). Em feia pena pels estrangers, que no entenien res, menys encara que molts polítics vernacles (Uix! Quina paraula!). He de dir que els atletes d’Andorra foren dels més ovacionats, cosa que va deixar astorat a més d’un guiri. I que, com era de preveure, els més ovacionats, amb diferència, foren els atletes representant Espanya malgrat la posterior xiulada a l’himne: tot plegat, massa per a algú que no visqui aquí i excessiu per a mirades superficials.
Fotos de la inauguració
