Fotografia: camí de s’Illa, a Tossa de Mar
Sota el sol de juliol, vestit de neoprè negre, portant una botella d’aire a l’esquena i tot l’equip a sobre, arribar a l’aigua, a la fresca i ingràvida aigua, pot requerir molt d’esforç. És temps de saber dissenyar el camí més curt -no pas recte!- entre tovalloles per arribar al mar. Aquesta és una feina logística gens menyspreable, però no res comparada amb els equilibris per no posar els peus al damunt de la cara d’algú. Un cop a sota el mar, tanmateix, res no pesa ni tampoc no fa calor, ni se sent el brogit de la gent a la sorra, només l’aire de la pròpia respiració sortint per les tuberes del regulador. Però res d’estar sol! Ja veieu com de poblades estan -també- les profunditats…
Més sota el mar
tot i que, com a la superficie, no es respecten les normes de circulacio. es pot veure cla que aixo es un carril de doble sentit on s’hauria de circular per la dreta, no pas per l’esqerra.
No pots negar, Pol, que estàs traient-te el carnet de conduir…