Les coses no són necessàriament com semblen. Sempre hi ha la possibilitat de jugar amb les línies de fuga i la perspectiva o amb les idees i les paraules. Ja sabeu: entre cabal i banal… Fa poc, l’honorable Maragall (el germà petit), havent engegat a dida el seu propi govern, va inventar allò de la literalitat (collons de paraula!) per demostrar que ben bé no l’havia engegat a dida. Doncs bé, l’equivalent en imatge de la literalitat (no sempre ni necessàriament política) és la manipulació de les línies de fuga. Ja veieu, el que veieu no és el que veuríeu si veiéssiu el carrer!
La imatge és del carrer de Barcelona de Sitges, un carrer estret i encantador que mena des del bar El Cable (un clàssic sitgetà) fins a la Torreta, a tocar la platja de Sant Sebastià. És un carrer estret, molt estret, on el municipi prohibí la circulació després de molts anys de no circular-hi ningú simplement perquè no hi cabien els cotxes. Però, creieu-me, la perpendicularitat (collons de paraula, també!) és l’habitual de qualsevol carrer antic.
Més sobre Sitges
