El mercat de Funchal es troba al bell mig de l’Atlàntic però no amaga el seu caràcter mediterrani (o llatí). Els seus sons portuguesos resulten ben familiars; sense cap dificultat hi identifiquem el parentiu de la llengua, però són també sons absolutament incomprensibles, molt més que a Lisboa o Porto, on el portuguès resulta més transparent.
Les lapas de la fotografia superior, els barretets nostres, van ser un dels meus descobriments a Madeira. Jo sempre els he menjats crus, al mateix lloc de collir-los. A Sitges, de petit, ens els menjàvem mentre anàvem xerrant asseguts a les roques. Només cal una petita navalla per llevar-los de la pedra aprofitant el moment que s’aixequen per filtrar l’aigua de l’onada. Conec poca gent que en mengi, de barretets, i mai no n’he trobat a cap mercat. Però vet aquí que a Madeira els mengen, i molts!, a la planxa (lapas grelhadas) -en la meva opinió, la millor manera- i també en escabetx, més aviat semblants en gust als berberetxos.
Més fotografies del mercat de Funchal
