El senyor Montilla ens demana que tinguem fe (en les institucions)

Després de sentir el discurs del senyor  Montilla (per què ja ningú no diu Molt Honorable?) demanant als ciutadans confiança en les institucions i compromís per fer front a la corrupció –tolerància zero és l’expressió de moda-, no puc evitar de tenir una espècie de vertigen… el vòmit és ben a punt… perquè per fi descobrim que fins ara, la tolerància no era zero.

-Vol dir això que una mica si que es permetia?

És com aquell seminarista caçat en ple pecat que s’excusa dient allò de només havia posat la punteta. Doncs bé, ara, de moment, i fins a nou avís, ni la punteta, eh! Tot serà pecat!.

-A qui deu anar dirigit el manament?

(M’imagino els convidats al casament de la filla del senyor Millet, prohom nacional, celebrant l’esdeveniment privat al Palau de la Música i profundament preocupats tots per aquest clar mal ús de la institució. El Palau és meu, devia pensar el senyor Millet -i no pas sense raó! Perquè comptava amb l’aquiescència dels presents, alguns sens dubte gent important de la política).

Però el senyor Montilla, amb tota l’eloqüència de què és capaç (poca), ens demana fe en les institucions. La fe mou muntanyes. La fe no necessita garanties, ni justificacions. La fe és fe. Se’n té o no se’n té. I el senyor Montilla ens demana que en tinguem.

-Res més?
Res més!

-Vol dir això que a partir d’ara, quan a la sindicatura de comptes es presentin comptes de prohoms nacionals que no quadren, les coses es despatxaran amb quelcom més que un badall?

Fe.

-Vol dir això que es reformarà la llei de règim local que fa que el principal ingrés dels municipis sigui la construcció?

Fe.

-Vol dir això que es prendran mesures dins els partits per evitar la vinculació descarada d’alcaldes i regidors a activitats econòmiques determinades (com ara la construcció)?

Fe.

-Vol dir això que es prendran mesures que regulin estrictament i transparentment la financiació dels partits?

Fe.

-Vol dir això que es reformarà la llei electoral per evitar que en molts municipis governi algú de la llista menys votada?

Fe.

-Vol  dir això que es reformaran les coses perquè l’alcalde de Santa Coloma, per exemple, el pugui escollir el poble de Santa Coloma i no un “grup d’experts” exclusiu en funció d’aritmètiques i logístiques que no tenen mai res a veure amb qui ha votat què?

Fe.

-Vol dir això que es canviarà la llei electoral perquè els ciutadans puguem votar els nostres representants i no una llista tancada l’ordre dins la qual depèn de la particular guerra de poder en cada partit?

Fe.

-Vol dir això que a partir d’ara els partits deixaran de pensar en les eleccions en termes de campanya publicitària, en el país en termes de mercat i ens els escons en termes de quota de mercat?

Fe.

-Vol dir això que el senyor Montilla li demanarà a la seva senyora esposa que renunciï a alguns dels nombrosos càrrecs  a fi de no concentrar tant de poder per donar exemple?

Fe.

-Vol dir això que es reformarà la justícia perquè no existeixin les diferències tan descarades de tracte segons sigui un prohom nacional o no?

Fe.

-Vol dir això que el debat polític estarà a l’altura de la intel·ligència mitjana del pais i no serà, com ara, un continu infantil i tu més?

Fe. Fe. Fe. Fe.

Quan l’alcalde Hereu assenyalava en el seu darrer discurs, amb el to histriònic que el caracteritza (Com és que els seus assessors no s’han adonat de com resulta de falsa aquesta manera de parlar?), que la corrupció és el càncer de la democràcia, no s’adona que les coses van a l’inrevés i que és la manca de democràcia, de transparència, de compromís amb el que és públic el que permet estendre la corrupció. És el poc sentit ètic de molts individus que estan en política només per l’interès -legítim, sens dubte- de prosperar, sense que ningú no es prengui la molèstia de controlar-los, ni tan sols de fer la feina per la qual se’ls paga. Té raó el senyor Benach (ves qui ho havia de dir!) quan diu que la gent del carrer –eufemisme per designar qui no està a l’Olimp- se’n riu dels polítics quan fan determinats discursos, com el del senyor Montilla, per més que tots els mitjans públics hagin volgut donar-li una importància que no es mereix en una mostra més de la manca de democràcia que patim.  Val a dir que altres afirmacions, com la del senyor Pujol, en el sentit que tothom té molt a amagar, fan senzillament por.

Entretant, no cal canviar res. Només posar fe. La fe no necessita fets, només discursos. Yes, we can.