Havent superat de nou un d’aquests temporals de llevant tan nostres, la imatge  de més amunt pot resultar refrescant, tot i que potser no tant com els 5.6 C del termòmetre de la meva finestra. A la festa major de Sant Feliu fan aquestes simpàtiques bestieses.  Es tractava d’una cursa de platja a platja amb mitjans… com els que veieu, difícil si fos avui.

Tot un exemple de carpe diem, oi?

Tota la cursa de pasteres

Feia molta pena veure els estrangers en ple temporal de llevant maldant per guarir-se de la pluja amb paraigües. A les Rambles, plovia prou horitzontal per fer inútil cap paraigua, i el vent era més fred del que probablement a l’agència de viatges devien haver explicat als turistes abans de sortir del país. No em vaig poder estar de fer servir el Motorola per treure’n imatges estil lomografia, que després, a casa, calentó, editaria perquè s’assemblessin més a aquesta estètica del don’t think, just shoot.

Mentre feia tot això, pensava en els tres dies que  vam passar a Berlín per Totsants, durant els quals no va deixar de ploure -o gairebé-, i en una berlinesa que ens va demanar què fèiem uns barcelonins a Berlín, tan lluny del bon temps i la calor del sud. Un seguici de bicicletaires emplasticats per protegir-se de l’aigua i comandats per un guia va creuar rambles avall i va interrompre els meus pensaments sobre la berlinesa. Potser ella era en una d’aquelles bicicletes? Llàstima que no vaig ser a temps de retratar el grup, perquè tenia el Motorola massa amagat justament… a causa de la pluja!

Vegeu-ne més com aquesta a Barcelomografies