El vídeo, malgrat la mala llum, mostra un exemple de perseverança. Les fures són animals tenaços, obstinats, obsessius, extraordinàriament tossuts. L’ós de peluix s’estava assecant després d’haver-lo rentat, i la fura Google, com en el tango, el volia perquè és seu, però no per matar-lo, sinó per endur-se’l al cau.

Ho aconseguirà?

Més sobre la fura Google

Llegeixo en una guia nàutica editada al Regne Unit que, als ports esportius espanyols, és difícil trobar-hi cap mena d’assistència entre les dues i les quatre de la tarda. Sembla ser, sempre segons la guia, que durant aquest parell d’hores, els espanyols fan la siesta. Tots i alhora! Quina sort deu ser viure a Espanya, Oi?

La Google (la fura de la imatge) es va oferir per a la fotografia d’aquest apunt. La seva, però, és una becaina d’hores i hores…

Més sobre la fura Google

La Plaça de les Palmeres és una entranyable plaça que coneixem tots els qui vivim a Sant Andreu, però que difícilment coneix ningú que no sigui de Sant Andreu. En canvi, de Hyde Park, tohom n’ha sentit parlar, hi hagi estat o no, hi visqui o no, a Londres. No és possible la comparació entre ambdós. De fet, hi deu caber tot Sant Andreu a Hyde Park. Però, malgrat tot, tenen una cosa en comú: hi passegen gossos. A la Plaça de les Palmeres, els amos (dels gossos) parlen entre ells (ho sé perquè hi porto a passejar la fura Google), però subjecten els gossos perquè no s’ensumin entre ells -i encara menys, amb un estrany animal com és la fura. Ben al contrari, a Hyde Park, els amos (dels gossos) es mantenen ben separats  (molt separats perquè el parc és gran) els uns dels altres, i són els gossos els qui fan vida social a la manera dels gossos: ensumant-se, llepant-se i mossegant-se dolçament.  Què diferents són els anglo-saxons i els llatins, els anglesos i els catalans! Dos models de comportament humà (quant al comportament caní, no hi ha diferències significatives entre el dels de Londres i el dels de Barcelona).

L’animaló de la fotografia sobrevolava Hyde Park el dia que el vaig caçar… Des de l’aire deu ser més fàcil adonar-se d’aquestes coses, oi?

A la llista de compra de casa, ja feia temps que de tant en tant apareixia “una fura” a continuació de “comprar arròs” o “llet entera”. Però el tema es trobava tancat pel fet de viure en un pis. Quan vam decidir de comprar la casa, en Pol va tornar a la càrrega de la fura, i va renunciar a tots els regals de sants, aniversaris i finals de curs durant 2008 per poder tenir cura d’una fura després del trasllat. Vet aquí que finalment hem incrementat el nombre de boques de la casa.

Aquí tenim la Google, la nostra fura, inquieta, i negant-se a banyar-se:

Més fotos de la Google