Arengades seques al caliu i raïm

D'arengades amb pa torrat i raïm, n'havia menjat a la Figuera de Falset en temps de verema ara fa molts anys, però mai vaig pensar de passar pel foc l'arengada salada. Sembla que el plat és original de les Garrigues i voltants. Ja se sap que terra endins, l'única manera que hi podia arribar el peix era en salaó. Així que no us confongueu, les arengades han de ser salades i si, com a mi, us sorprèn això de passar pel foc allò que és salat, espereu a tastar-ho abans de dir res. Un advertiment, tanmateix: no és pas un plat que pugueu oferir a gent primmirada. Si ho feu a l'aire lliure, convideu els veïns; si ho feu a la llar de foc, ventileu ben bé la casa en acabat.

Primer heu de coure l'arengada salada al caliu. Un cop fora i mentre en traieu les escates i les espines, algú ha de fer les torrades (tallades d'un pa rodó, dels que a ciutat en diuen de pagès), que quedaran fumades del greix que han deixat anar les arengades prèviament. Un cop fetes les torrades, poseu-hi un bon raig d'oli i l'arengada ja neta. Plegueu la torrada sobre ella mateixa i premeu fort, molt fort. Quan noteu el greix tocar els dit, l'entrapà ja és a punt. Acompanyeu la menjuca amb grans de raïm (el contrast és sorprenent) i d'un bon vi de l'any, fluixet, si us plau, perquè en necessitareu a dojo!

Salut!

Fotografia: Arengades i bistec rus, Els Pujals, desembre de 2010

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>