Descobrir un cuc vivint en una nou no és – ja ho sé – res d'excepcional, sobretot si la nou és collida de l'arbre, sense irradiar ni res de semblant. A casa sempre em deien que el mal fóra trobar mig cuc… només mig cuc. Cosa cultural això de menjar un cuc: quin fàstic!, tot i que, vist des d'una altra perspectiva, un cuc no és res més que proteïna.
El cuc de la foto fugia perquè el seu univers tan petit i tan estable s'havia esvaït completament. De cop, s'havia fet enorme. I estrany.
Mai mato els cucs eixint d'una nou. Mai.
