Alan Turing, la criptografia i l’homosexualitat

Quan jo era petit, es va posar de moda durant uns mesos escriure'ns missatges per sota la taula mentre érem a classe. Els missatges devien ser d'allò més avorrits, ben segur, però tot plegat tenia la morbositat del risc de ser caçats. La gràcia, en realitat, era que escrivíem els missatges en clau. La clau? Substituíem la grafia de les vocals per l'ordre que els correspon (a, e, i, o, u), sense cap consideració cap als accents. Així que la paraula vocal esdevenia v4c1l. Amb això, suposàvem que, d'enxampar-nos mai ningú (el profe), no sabria desxifrar el missatge. Probablement vèiem molts films de la segona guerra mundial! Però era divertit -o així ho recordo- i havíem adquirit prou habilitat per escriure ben ràpid.

Mai no ens van enxampar.

La clau era realment molt simple i, si mai ningú ens hagués enxampat, l'hauria deduïda fàcilment. Fixeu-vos-hi:

1q52st m3ss1tg2 2st1 2scr3t 2n cl15

El primer que crida l'atenció és que no hi ha vocals i, d'altra banda, assignar una vocal al seu ordinal és quelcom summament rudimentari. Es pot complicar, naturalment:

 1r52 tu0n 3tt1 h202 tu10 2rds 3u02 odm1 5000

Ara el nombre 0 substitueix l'espai i, com que les consonants han estat substituïdes per la següent lletra de l'alfabet, apareixen de nou vocals; però poquetes, val a dir-ho. A més l'agrupament en quatre fa més difícil rastrejar les paraules. L'algoritme de xifratge és el conjunt de passos que cal fer per encriptar un missatge, és a dir, convertir-lo en il·legible per a tothom llevat de qui coneix com desencriptar-lo. Arribar a desentrellar l'algoritme que permet entendre un missatge xifrat és una feina ingent, i ja veieu que molt lligada a les Matemàtiques i a l'Estadística. I és que existeixen algoritmes de xifratge molt i molt envitricollats.

L'encriptació de més amunt és simètrica, perquè emissor i receptor coneixen l'algoritme; però hi ha encriptacions asimètriques, en les quals l'algoritme d'encriptació és públic i en canvi el de desencriptació només el coneix el receptor del missatge. Xifrar missatges és indispensable quan fem compres a través del mòbil o internet o quan consultem els comptes del banc telemàticament. Però la criptografia i els missatges xifrats no són res de nou, sinó que fa anys, molts anys que existeixen.

Vet aquí un cas famós, conegut com el del telegrama Zimmermann:

Zimmermann

Telegrama Zimmermann xifrat (llicència pública)

En aquest telegrama, enviat pel ministre d'afers estrangers alemany Zimmermann llavors dels inicis de la Guerra d'Europa, s'hi proposa el recolzament mexicà a Alemanya a canvi del retorn a Mèxic de part dels territoris de l'antiga República de Texas, aleshores -i encara avui- incorporats als Estats Units. Però els serveis secrets britànics van desxifrar el telegrama.

Zimmermannllegible

Telegrama Zimmermann desxifrat (llicència pública)

L'efecte sobre l'opinió pública fou extraordinari i tothom va descobrir que hi havia una ciència, la criptografia (una branca de la Matemàtica) i uns obscurs funcionaris, els criptògrafs, que es dedicaven a pensar algoritmes d'encriptació i també a trobar els algoritmes que permetien llegir els missatges xifrats dels enemics. El telegrama fou publicat als diaris americans el primer de març de 1917, i el 6 d'abril, els Estats Units van declarar la guerra a Alemanya: la Guerra d'Europa esdevenia la Primera Guerra Mundial.

Qui deia que les matemàtiques no afectaven la vida diària?

Ja des dels anys vint, existien a Europa màquines comercials d'encriptació de missatges. Enigma era el nom de la màquina que els alemanys van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial. Enigma era una màquina considerada molt segura. Utilitzant simuladors d'Enigma, he obtingut

KBYHMXUVLKVZQQKCCCSANJOQJMNYSB

per a

Aquest missatge està escrit en clau

En la simulació citada, la mateixa finestra (input) serveix per encriptar o desencriptar segons poseu el missatge xifrat o no. La simulació sap què ha de fer. El procés era bastant més llarg en la màquina real. Però això no treu que pagui la pena jugar-hi una estona.

La gràcia d'Enigma era que els signes del missatge xifrat no es corresponien sempre de la mateixa manera als del missatge original, com en els exemples -massa trivials- de l'inici del post, sinó que depenien de les lletres anteriors. Per exemple, escrivint tres vegades seguides "la clau",  generem

KHGWERQHVRVKSCMABL

No hi ha ni rastre que l'expressió és triplicada!

Val a dir que Enigma era una màquina electromecànica, molt allunyada de la tecnologia electrònica actual, però relativament petita: si fa no fa, com una màquina d'escriure de les que solien poblar els despatxos fins fa una dècada.

Alan Turing (1912-1954) era a punt de complir els cinc anys quan succeïa tot l'enrenou del telegrama Zimmermann. Va estudiar Matemàtiques i es dedicà tota la seva vida a la informàtica i la matemàtica. Ell és l'autor del controvertit test per discernir si estem interaccionant amb una màquina o un humà.  Convé recordar aquí que el primer ordinador, amb capacitat de programar-lo, no fou contruït fins a mitjan segle XX, tot i que el concepte de computació ja existia. Per això, els seus treballs sobre informàtica eren a molta distància de la tasca d'un informàtic actual. Durant la Segona Guerra Mundial va estar treballant per als serveis d'intel·ligència del seu país. I li correspon el mèrit d'haver contribuït més que ningú a trobar la manera de poder llegir els missatges que els comandaments alemanys xifraven emprant Enigma. Gran Bretanya li hauria d'estar agraïda perquè les guerres no només es guanyen al camp de batalla.

N'està, d'agraïda?

Alan Turing era homosexual confés (oblideu la literalitat de l'expressió, car l'homosexualitat no és cap pecat), llavors que confessar-ho podia comportar la presó. Va destapar tot l'afer un robatori a casa seva en el qual hi estava involucrat un ex-amant seu. Turing no va negar que el coneixia ni la naturalesa de la coneixença i finalment a tots dos se'ls va aplicar la llei britànica sobre homosexualitat d'aquell moment. No va servir per a res els seus antics serveis a Sa Majestat la Reina i fou condemnat: la llei és la llei! I Alan Turing va triar la castració química per tal d'evitar la presó, però la seva activitat científica es va tallar en sec, i dos anys després es va suïcidar menjant una poma sucada amb cianur.

L'any passat, una grup de científics britànics va sol·licitar al govern que anul·lés la sentència condemnatòria. No se n'han sortit, encara, de moment.

 Sic transit gloria mundi.

 

Per saber-ne més:  El telegrama Zimmermann [2013]

 

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Ciència, Científics perseguits, Comentaris, Història de la Ciència and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

3 Responses to Alan Turing, la criptografia i l’homosexualitat

  1. Joan says:

    Moltes gràcies per aquest apunt de la cultura criptogràfica.

    Aquest cop la Química només surt al final de l’article i de la vida del protagonista !

  2. Gerard says:

    Per què no?. La Química forma part de la Història, per bé i per mal. La llista de Politics, Escriptors, Científics, Artistes, Papes, Reis, Emperadors, Herois i/o gent hipócrita significada i important per una o altra causa es tant…tan llarga, que si es castrès a l’antiga (es a dir, amb dues pedres), amb la cantera de Vallcarca no en tindrien prou…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>