Objectivitat i mecànica quàntica

08-4816-v

Quan vaig fer aquesta fotografia, hi corrien els vedells més a la dreta de l'enquadrament. D'aquí ve l'atenta mirada de la vaca, que no sé pas interpretar si és de curiositat, de preocupació o d'amenaça. I és que la presència humana va capgirar totalment l'escena, talment si la càmera i jo -la nostra pertorbació- hagués creat la fotografia. Què és, doncs, l'objectivitat?

Werner Heisenberg (1901-1976), premi Nobel de Física el 1932 per la creació de la mecànica quàntica (la teoria que explica el comportament de les partícules subatòmiques), va anunciar el 1927 el seu principi d'incertesa: no podem conèixer la velocitat amb què es mou una partícula i alhora la seva posició; o sabem on és o sabem a quant va, però per saber totes dues coses alhora, ens hem de conformar amb una aproximació. Quan, anys més tard, alguns científics es van reunir per acordar una interpretació de la desconcertant mecànica quàntica, aquesta va ser una de les possibles conclusions: com en la fotografia d'aquest post, l'observador altera allò que observa, de manera que mai podem saber què passa realment per mitjà de l'observació -almenys no amb tota precisió- i ens hem de conformar només amb una visió borrosa d'allò que convenim com a realitat. No és una qüestió d'aparells de mesura millors o pitjors, oidà!, és l'univers, la seva estructura, que és així. La mecànica quàntica va canviar per sempre més la idea del món que ens havíem fet els humans després de milions d'anys d'evolució.

Què fan les vaques quan no les mira ningú?

 

Vaques           Cavalls           Altres

 

About Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
This entry was posted in Ciència, Fotografies and tagged , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Objectivitat i mecànica quàntica

  1. Gerard says:

    Quan no les mira ningú, fan altres coses. Coses que alterem amb la nostra presència, observant-les. Canviem una possibilitat per una altra. Una realitat per una altra. Però només podem veure la “realitat” que es produeix en el moment d’observar-les. Les altres no les sabem. Només podem “aproximar-nos” a les possibles altres coses que podrien fer. Tampoc podem saber dues coses alhora: què fan quan no les observem i quan no les observem. Interessant, perquè poden fer milers de coses…però només en veurem una. Ara la pregunta és: si només podem veure la possibilitat observada (en aquest cas, alterada per la nostra presència) segueixen existint les altres realitats/possibilitats?…perdoneu…No, no m’he fumat el dominical de “La Vanguàrdia”….

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>