Un esquirol d'estadant

Fotografia: l’esquirol de Can Quel

L’esquirol és un rosegador solitari i extraordinàriament atlètic que viu en els boscos de coníferes, nogueres i rouredes. Les ungles el permeten pujar pels arbres com per una escala, la potència de les seves potes el permet fer grans salts i disposa d’una enorme cua, expositor d’emocions, que utilitza durant els salts per modificar la inèrcia del cos i estabilitzar el que esdevenen quasi vols. Durant el primer trimestre de l’any, el mascle entra en el territori de la femella per copular-hi. Després la femella el fa fora del niu! I l’un i l’altra segueixen camins de solitaris animalons, llevat -en el cas de la femella- pels tres o quatre esquirols que parirà després de més i mig de gestació i dels quals tindrà cura, com a bona mamífera, fins que, uns quatre mesos més tard, els petits camparan ja tots sols. I, si tot va bé, el 20% dels petits esquirols sobreviuran a l’any. Si això darrer a algú li sembla una crueltat, és només per la mirada humana.

Els esquirols són un bon plat per als rapaços, les guineus i els gats domèstics, però sobretot la principal causa de mortalitat després de l’any són les carreteres i la fragmentació dels forests i l’enverinament per tòxics. Els esquirols són molt visibles en els parcs anglosaxons, on n’hi ha més que rates, però costa veure’ls, posem per cas, al nostre Pirineu a causa de llur caràcter solitari. El comportament dels esquirols en els parcs és absolutament anòmal i causat per l’abundància d’aliment. Per això, sempre fa il·lusió veure un esquirol fugisser quan caminem pel bosc, tot i que de vegades, més que veure’l, l’intuïm, perquè corren massa per a la nostra vista i es confonen amb les branques i el fullatge.

El de la fotografia ronda per la teulada de Can Quel, una casa construïda el 1722 al final d’un turó cobert de pins i roures sota el castell de Besora (Osona). Per la seva cua sabem que li fem més curiositat que por.

 

 Fotografies públiques de Can Quel

Quant a Toni

-Has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats? -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats (Ramon Llull)
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciència, Fotografies i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un esquirol d'estadant

  1. Arnau diu:

    Sí, però ara o bé li fem por i ja no torna o tu li has passat el nostre calendari dels caps de setmana que passem a Can Quel…

  2. Toni diu:

    Van veure una guineu rondant la casa… No devia fer turisme rural, ben segur que no, la guineu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *