Un cuc diu a l’altre: —Amiguet, d’on véns? fas molt mala cara; no m’agrades gens! —Ai, si tu sabessis! M’he vist obligat a marxar de casa… —Doncs, què t’ha passat? —El menjar coïa cosa de no dir: era dins la ceba! Déu meu, quin patir! —Pobre amic! A casa viuràs de primera; vine a menjar amb mi dintre la cirera.
Joana Raspall, Dos cuquets
Llàstima no haver trobat els del conte! Potser a la primavera, quan el cirerer s’ompli de cireres…
El conté, tendríssim!
La fotografia, preciosa!
Gràcies i els millors desitjos pera ‘Any Nou!