Fa anys, quan les converses dels adults feien cap a temes que no convenia que sentissin els petits -temes inevitablement sexuals-, algú deia allò de
Ves! Que hi ha roba estesa…
i la conversa fluïa per altres dreceres. Recordo molt bé la frase amb el missatge xifrat perquè habitualment les converses dels grans les sentia com un run-run llunyà, com ara la música dels grans magatzems: res per ser escoltat; però vet aquí que amb roba estesa, tothom callava i molts em miraven: què malament menteixen els adults! I si, per atzar, algun dia vaig demanar què volia dir que hi hagués roba estesa, tothom esclatà de riure.
A poc a poc, imperceptiblement, el run-run va anar clarificant-se i, temps i temps, ja no fou necessària més roba estesa. No com a xifrat.
Veure tota la roba estesa